Entrevistadora: Quan temps portes treballant en l’ensenyament?
Entrevistat:
Porto nou cursos, nou anys acadèmics (des de 2003). Sempre he treballat
en l’escola pública. A part porto també força anys treballant amb les noves
tecnologies, instaurant-les tant a l’escola pública com a instituts com a
formador de professors.
Entrevistadora: Quin nivell socio-econòmic tenen els teus
alumnes?
Entrevistat:
Actualment, en aquesta escola mitjà-alt. Treballo en Sant Quirze del
Vallès, en el Vallès Occidental.
Entrevistadora: Creus els alumnes que tenen un nivell més alt
socio-econòmic tenen més recursos a l’hora de saber buscar informació o fer
qualsevol activitat autònoma amb les TIC?
Entrevistat:
Doncs no, tots fan el mateix a la classe i segueixen més o menys les
mateixes vies d’accés a la informació encara que no fan un tractament adient,
no són crítics amb la informació.
Entrevistadora: Quin és el teu nivell de domini de les TIC?
Entrevistat:
Doncs qualificar-se a sí mateix és força complicat, però fa uns deu
anys vaig fer un màster a la UAB de Noves Tecnologies i, des d’ençà no he
parat. Sempre estic buscant nous recursos per tot i fer el meu treball cada
cop millor.
Entrevistadora: Quin és el teu paper a partir que s’ha
introduït la PDI de manera generalitzada a quasi totes les aules?
Entrevistat:
Jo sóc qui explica les activitats, però el meu rol està canviant
progressivament amb els anys. Ho estic notant. Tot i que penso que les
classes les faig força dinàmiques no crec que jo faci gran part del treball,
no vull que els meus alumnes siguin passius. No imparteixo conceptes i prou.
Ara, amb les noves tecnologies no es pot seguir amb aquest sistema. Per
exemple, es pot treballar conceptes a partir de les WebQuest, hi ha de tots
els temes, per tots els cicles... és una passada! Els nens es fan més
autònoms i sento que estan aprenent i sent crítics amb la informació del seu
voltant.
Entrevistadora: Què treballes amb les TIC?
Entrevistat:
Ho treballo tot, tenim la PDI a classe i és un recurs que va molt bé.
Com a eina per explicar jo, l’utilitzo a totes les àrees i, amb els alumnes
quan s’ha de reforçar un contingut com la divisió amb decimals i els hi
costa... doncs li poses a informàtica els últims 10 minuts les divisions amb
decimals d’aquests recursos de xtec, i amb això també es treballa. Doncs ara
mateix estem fent una molt interessant pels nens de quart. Hem fet pràctiques
amb les noves tecnologies i treballem l’edició fotogràfica.
Hem acordat la mestra de plàstica i jo treballar
en un mateix projecte, fent tasques semblants a l’anterior però com a
projecte. Per una part, es treballa el llenguatge audiovisual i l’ús de la
màquina de fotos i a continuació ho hem portat a l’ordinador i hem fet una
mica d¡expedició fotogràfica. Hem treballat anteriorment amb un programa
d’edició fotogràfica de lliure distribució i hem fet l’edició gràfica, hem
treballat les emocions, edició de pel·lícules i, la veritat és que funciona
força bé. Hi ha moltes experiències més, a les sessions informàtiques les fem
com a complement a la resta d’àrees, llavors ho utilitzem com a recurs per
reforçar continguts. I sobretot ho utilitzem amb la pissarra digital, abans
s’utilitzava més en la sessió d’informàtica i ara les pots incloure inclús en
la teva classe. Pots treballar amb el llibre i a la vegada, amb la pissarra
digital. Actualment l’ús de la pissarra digital s’ha generalitzat una mica
més. Curtmetratges, però més de cara a interdisciplinari, com a petit
projecte.
Entrevistadora: On vas cercar la informació del projecte que
estàs fent?
Entrevistat: Tot ho he fet jo mateix,
busques per Internet. Però és fàcil al tenir una programació clara i si que
hi ha a Internet una espècie de consells per treballar en cada nivell i
cicle. Doncs a partir d’aquests punts, es complementa amb els continguts i
anar buscant i anar fent la programació de les activitats. Sí que és cert que
hi ha activitats fetes, però sempre les has de modificar.
Entrevistadora: Com distribueixes el temps amb les activitats
multimèdia?
Entrevistat:
Normalment no faig una sessió sencera, perquè hi ha molta dispersió, 30
minuts. Primer faig la part teòrica de llibre i la resta l’explico amb la
pissarra digital o l’ordinador.
Entrevistadora: Quin rol tindrien aquí els nens que presenten
Dificultats d’Aprenentatge?
Entrevistat:
Doncs jo els indicaria com poden intervenir, els hi donaria més pautes,
tot i que formen part d’un grup que ja es suposa que les interaccions son
productives perquè es situa amb companys “comunicadors”, d’aquesta manera
vetllem que hi hagi un enriquiment lingüístic.
Entrevistadora: Estàs satisfet amb els resultats?
Entrevistat:
Doncs sí, força. Veig que mica en mica els nois es motiven molt amb
l’ús de les tecnologies, inclús molts tenen moltes idees, i intento
recollir-les per treballar-les a posteriori.
Entrevistadora: Què milloraries si haguessis de repetir
l’activitat en un altre any o fer-ne una de molt similar?
Entrevistat:
Doncs la implicació del professorat de l’escola. N’hi ha molts que no
s’impliquen perquè no la senten la seva escola perquè són substituts, així
que la part de cooperació i col·laboració entre nosaltres es veu mermada. Per
la resta, milloraria la selecció dels grups, ja que han de fer rols diferents
i, de vegades costa molt situar d’una determinada manera els alumnes perquè
tinguin un aprenentatge enriquidor.
Entrevistadora: Quins avantatges creus que pot tenir l’ús de
les TIC pel que fa a l’expressió oral i escrita amb aquest recurs?
Entrevistat:
Jo ho interpreto des del sentit de la motivació, perquè hi ha alumnes
que els hi costa molt llegir i si tenen un suport visual o tàctil que ho
recolzi sempre és un element motivador. Importància té molta, però han de
tenir activitats que ajudin a desenvolupar-lo perquè de vegades podem fer
activitats teòriques i es queden una mica “penjades”.
Entrevistadora: Així podríem dir que l’ús de les TIC afavoreix
a l’aprenentatge significatiu?
Entrevistat:
Sí, perquè...uff.... tot el que siguin estímuls diferents als que estan
acostumats sempre fa que siguin més significatius per l’alumne.
Entrevistadora: Quina interpretació tenen els alumnes vers les
Noves Tecnologies?
Entrevistat:
El principal problema que hi ha és que hi ha molta informació, i
no es filtra, no es canalitza. Els nens estan en un món que necessiten
informar-se per tot i en les noves tecnologies, des de parvulari o primer ja
tenen que començar a treballar les noves tecnologies des del punt de vista
curricular, que ho vegin com a eina de treball perquè tenen accés a molta
informació amb l’ordinador (càmera de vídeo, mp3, càmera de fotos...), estan
en contacte amb un munt de tecnologia que per a ells és immediata, es cansen
aviat, agafen una altra... i no interioritzen l’ús així que de vegades quan
parlem valoren la màquina pel que és i no per l’ús que en fan.
Entrevistadora: Com avalues als teus alumnes?
Entrevistat:
Normalment les noves tecnologies no es treballen com un àrea, sinó que
han de ser el recurs. Els avaluo d’acord al procediment al que ells han
desenvolupat el treball, per exemple, si hem fet el treball de les
fotografies i les emocions, doncs veure si al treball final han sabut plasmar
les emocions, si han treballat amb el primer pla en la fotografia... i
després el que m’agrada molt fer és la base d’orientació, és a dir, fer una graella on es situïn en funció
d’uns paràmetres d’aprenentatges i d’objectius i veure en quin punt et
situes. Si necessiten esforçar-se una miqueta més o no, sempre miro
l’autoavaluació i després avaluo els objectius del principi a partir del treball
final.
Entrevistadora: Moltes gràcies per la teva col·laboració!
Entrevistat:
De res, espero que t’hagi servit!
Entrevista
realitzada a Raúl Prats, mestre d’educació primària especialista en
informàtica a la localitat de El Prat de Llobregat
Com aquesta
experiència pot contribuir a l’aprenentatge significatiu?
Considero que aquesta tasca sí que
contribueix a l’aprenentatge significatiu. Gràcies a la distribució dels rols i
de la metodologia de l’activitat, els alumnes tenen un rol actiu vers el seu
procés d’aprenentatge, prenent-ne part i implicant-se amb la tasca a
desenvolupar, ja que és una activitat atractiva per a ells. Aquest aprenentatge
és col·laboratiu, treballen en comunitats d’aprenentatge i en la construcció de
coneixement. A l’estar disposats en grup contribueix a la formació de grups
col·laboratius que promou que els estudiants aprofitin les habilitats de la
resta a més d’aportar i enriquir-se de les aportacions individuals. A més a
més, tots parteixen d’un esquema de coneixements previ al qual “modelen” per
adquirir nous coneixements. Aquesta idea la va plasmar Vigotsky, anomenant Zona
de Desenvolupament Proximal (ZDP), que mostra la distància entre les habilitats
que posseeix el nen i el que pot arribar a aprendre mitjançant el suport de
l’adult a d’un company més competent. Aquest concepte incorporat de la teoria
vigotskiana és clarament visible en tots els grups. Aprenen d’una manera lúdica
i motivadora, per tant, també podem dir que la nova metodologia de incorporar
les noves tecnologies a l’aula ha replantejat un canvi en els rols
d’ensenyament-aprenentatge. El mestre/professor passa a ser un mediador de
conceptes, els protagonistes reals són els nens.
M’agradaria aportar un citació de Ruiz
y Ríos (1990) quant a l’aprenentatge significatiu emprant les Noves Tecnologies
“el Aprendizaje asistido por el computador, con énfasis en
lo cognoscitivo, enriquece el papel del docente, poniendo a su disposición los
elementos que conjugará según su pericia para la puesta en escena en la que el
aprendiz será el protagonista, alcanzando una actitud favorable hacia la
superación de errores, dada la contínua exposición a estimulantes experiencias
que conllevan nuevos retos y requieren el desarrollo de nuevas habilidades,
destrezas y conocimientos”.
Tanmateix el procés d’aquest aprenentatge es porta a terme mitjançant el
diàleg, no tant sols és mirar a una pantalla i llegir, sinó la pròpia
interacció garanteix l’aprenentatge. Així mateix, aquestes activitats són
precursores d’altres activitats significatives dins el món real, i això fa que
puguin establir un nexe amb els conceptes a treballar. A més, els estudiants un
cop han integrat allò que han après, reflexionen i poden reformular aspectes
que aporten els companys, és a dir, aprenen a treballar en grup. Paral·lelament,
gràcies a la metodologia d’aquesta activitat es fomenta i potencia la
creativitat, plasmada tant a nivell de les arts (àrea artística i plàstica) com
la instrumental lingüística (part oral i/o escrita).
Explicat des de la pràctica, aquests
elements eren observables. Els grups estaven distribuïts per grups heterogenis,
és a dir, almenys un d’ells era competent oralment i podia ajudar a narrar el
conte per gravar-lo posteriorment. D’aquesta manera, els companys del grup
tenien un bon model per fer aquesta part substancial de l’activitat.
La meva evolució personal vers
l’adquisició de coneixements en les NTICEDU des de l’inici de l’assignatura fins
ara ha estat positiva, cada vegades trobo que estableixo més nexes entre els
diferents conceptes i tinc una visió més global vers les TIC. Els meus
coneixements previs s’han ampliat i han configurat una modificació en els meus esquemes
de coneixements.
Segons Jonassen (1999), el procés
d’aprenentatge és un procés actiu, intencional, conversacional, constructiu,
reflexiu, complex i contextualitzat. Defineix justament el que requereix
l’aprenentatge significatiu. Sent partícip en primera persona de la meva
progressió penso que aquesta activitat i totes les activitats proposades per
aquesta assignatura segueixen el model constructivista de
l’ensenyament-aprenentatge.
Pel que fa als aspectes teòrics, a
partir d’aquesta miniactivitat, he après el concepte Raonament Basat en Casos
(RBC). El raonament basat en casos implica recordar casos similars, reutilitzar
la informació per solucionar el nou problema, revisar la solució proposada i
retenir per a properes situacions. En aquest procés intervenen les TIC com
canalitzadores i gestionadores del procés i s’apliquen per base de dades,
configurant sistemes d’intel·ligències artificial. Aquest recurs implica 4
processos recordar casos similars, reutilitzar la informació dels casos per
solucionar el nou problema, revisar la solució proposada i retenir
l’experiència per a properes situacions. A partir d’aquest punt, es pot
impulsar un canvi conceptual construint models a partir d’aquestes experiències
personals. A partir d’aquesta introducció del concepte, he interpretat i entès
una realitat diferent a la que posseïa. És a dir, una aportació audiovisual del debat de
l’assignatura centrava la seva argumentació en que només es dóna aprenentatge
si realitzem nosaltres mateixos aquella activitat, no si ens l’expliquen i no
en fem ús. Doncs bé, potser sóc més propera a Piaget del que em pensava, però gràcies a aquest model m’he adonat que sí que hi ha aprenentatge significatiu a
partir de l’explicació de casos o vivències personals. Mitjançant l’eina de
base de dades KITE i dels casos personals dels companys m’han ajudat a tenir
una nova visió vers els processos d’ensenyament-aprenentatge en l’ús i
aplicació de les TIC a qualsevol àmbit de la meva vida.
A més a més, a partir de la lectura
dels models d’experiències dels companys he pogut constatar que he experimentat
aprenentatge significatiu. Això es recolza a partir de la citació de Ferguson,
Bareiss, Birnbaumi i Osgood (1991), els quals exposen que les estructures que
fem servir de la memòria per interpretar una història són els mateixes que fem
servir per realitzar una tasca, així que s’extreu a partir d’aquest concepte
que el raonament a partir d’aquests casos personals ajuda a resoldre problemes
concrets i reals. Al veure la resolució de problemes dels casos dels nostres
companys, aquests models d’històries van formant part del nostre arxiu de casos
personals, formant part de l’aprenentatge significatiu. Aquest concepte demana
que es connectin noves idees al coneixements i als conceptes que ja tenim
integrats. Mitjançant eines com els mapes conceptuals o inclús les bases de
dades ajuden a organitzar aquests
coneixements mitjançant la integració de la informació en un marc cada vegada
més complex. A continuació faré referència
aquest punt mitjançant la meva experiència d’aprenentatge.
Gràcies a les experiències dels
companys, analitzant cada cas per separat primer i posteriorment establint
relacions entre cadascun per semblances i diferències en funció del meu
considero les TIC com un recurs molt útil a l’aula. Però, un fet que
m’agradaria destacar és que hi ha algunes que plantegen situacions o recursos
molt semblants però a causa dels diferents contexts, el resultat no ha estat
l’idèntic (depenent el nivell socioeconòmic, els recursos amb els que compta
l’escola, personal implicat...). Per això, de vegades els resultats no es poden
generalitzar, sinó que depenen de moltes variables.
Des de la meva experiència considero
aquests casos com una important font d’aprenentatge perquè són punts de vista d’una realitat que
encara no he pogut experimentar i evocar a la memòria el fil d’alguna
experiència semblant que hagi experimentat i recordar què vaig aprendre o
potser aprendre des d’un punt de partida de 0 (perquè no tinc gaire experiència
com a docent), ja que hi ha hagut casos que no m’havia plantejat mai. Situada
en aquest punt puc afirmar que he arribat a experimentar un canvi conceptual.
Pel que fa als casos exposats
predeterminats del KITE destaco que no hi ha hagut cap que sentís que fos
l’ideal per explicar la meva realitat a les aules. Quasi tots els casos exposats
estan orientats a introduir uns conceptes nous per memoritzar i integrar en l’esquema
de coneixements dels alumnes. Jo sóc mestra d’educació especial i, alhora
d’intervenir a l’aula treballem aspectes de reforç que són bàsics en
l’escolaritat però que falta un domini i una consistència per part dels
alumnes. Així que no he pogut inspirar-me de cap, però sí que és cert, que
davant la lectura de totes les exposicions de casos he après maneres
d’introduir conceptes des d’una vessant lúdica, interactiva, didàctica i
deixant que l’alumne sigui el protagonista dinàmic i actiu del seu
aprenentatge. Seria el cas de l’activitat 2007-1 on finalitza l’escrit amb una
exposició en públic d’allò que han après. Crec que és un aprenentatge
significatiu perquè a part de treballar els conceptes es treballa des d’un
altre format alternatiu, on l’aprenentatge es consolida mitjançant els
audiovisuals que ho recolzi són elements motivadors. A més l’al·licient de ser
escoltats per persones properes a tu i que inclús hi a un vincle afectiu encara
potencia més les ganes d’adquirir i treballar aquell coneixement.
Fent referència als casos que m’han
resultats significatius, m’agradaria destacar un cas en particular exposat per
una companya seguint el mateix model. El cas “Les meves fotos”, activitat
destinada a 1º E.S.O. on es treballen les habilitats socials, les expressions de
les emocions i sentiments a partir de l’edició de fotografies. Crec que és una
molt bona activitat ja que a través de la plàstica, es treballen les diverses
àrees (també és ideal ja que la plàstica és una activitat transversal on es
poden treballar diferents camps a l’hora): la professora ha escollit una
activitat basada en els interessos i motivacions dels alumnes i ha sabut
treballar diferents àrees, tot cedint a l’alumne un rol actiu en
l’aprenentatge, per tant, el paper d’agent passiu com el paradigma tradicional
ja no és compleix i el mestre passa a ser un mediador-assessor entre els continguts
i els alumnes. Per aquests motius crec que és una activitat enriquidora i que
fomenta l’aprenentatge significatiu.
Per tant, a partir de les exposicions de les experiències dels companys puc
construir el meu propi aprenentatge, reorganitzant el meu esquema de
coneixements vers el meu procés d’ensenyament-aprenentatge, formant-se més
connexions entre els diferents conceptes, obtenint com a resultat un canvi
conceptual i un aprenentatge significatiu.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada