CONCLUSIONS DE LA PRIMERA PART

Arran de la meva implicació en la resolució de la PAC i de les aportacions dels companys he pogut elaborar dos conclusions “clau” que emmagatzema el meu procés d’aprenentatge; la primera d’elles és la necessitat de l’acompanyament d’una política educativa per poder constatar com a vàlid i ideal les associacions del mapa conceptual. En la meva curta trajectòria com a docent, me’n adono que la gran majoria de propostes que s’han exposat des de “d’alt” no evolucionen, quedant com a “propostes” tan sols. La realitat és que els polítics que fan lleis vers l’educació no han exercit de mestres ni saben de primera mà la realitat de les aules ni de les situacions familiars ni personals dels alumnes. Cal considerar que són imprescindibles unes bones actuacions que donin suport a les polítiques educatives que puguin satisfer les exigències d’una societat plural i canviant com la dels nostres dies. El sistema educatiu actual està canviant, però encara li falta evolucionar molt i poder donar una resposta de qualitat a les necessitats educatives de la societat del s. XXI. Penso que aquests punts s’han de continuar treballant per tots els agents educatius i per la societat per garantir benestar individual i social. Com a segon punt a reflexionar, que la tecnologia forma part de les nostres vides, encara que la societat pensi que mica en mica ens estem despersonalitzant i que l’ésser humà està perdent en valors. De la mateixa manera, defensant el punt de vista tecnodeterminista, l’ésser humà està guanyant autonomia gràcies a aquesta tecnologia. I perquè aquesta avanci cal que hi hagi una interdependència amb la ciència i que aquesta sinèrgia és la que repercuteix en la societat i l’educació inevitablement. Els currículums han de procurar canviar el paradigma d’Ensenyament-Aprenentatge emprant les TIC. Han de fomentar i potenciar unes habilitats cognitives tant en el mestre com en els alumnes per usar-les d’una manera eficaç. Per a que es porti a terme cal implementar un canvi en el rol d’aquests per poder contribuir a una millora en la qualitat de l’aprenentatge. Així mateix, cal que els docents estiguin instruïts en alfabetització digital (tal com exposo al blog). És una bona eina per afavorir el treball col•laboratiu, la comunicació, atenció a la diversitat... Paral•lelament, vaig encapçalar al meu blog el 17 de març de 2012 “DIFICULTAT EN L’APLICACIÓ DE LES TIC” la pregunta “A l’escola usem les TIC per aprendre o aprenem a usar les TIC?” on es parla d’aquesta problemàtica i a més, no sols es basa en el desconeixement de les TIC dels mestres/professors, sinó ateny la capacitat de síntesi, el tractament de la informació i el grau de criticisme que afrontem la informació. M’agradaria finalitzar el document amb una idea global que ja he exposat a la introducció. Els quatre elements analitzats estan estretament interrelacionats (CIÈNCIA-TECNOLOGIA-EDUCACIÓ-SOCIETAT) i gràcies a això es produeix feedback constant d’uns als altres (per això podem parlar que provoca evolució en tots els nivells). Durant tot aquest temps que s’han introduït les TIC a les nostres vides ha sigut vital la seva relació amb la resta d’elements ja que ha permès que siguin motors de canvi i progrés per als altres.