PROJECTE FINAL:PROPOSTA BASADA EN EL PROGRAMARI LLIURE PER UN ALUMNE AMB DISLÈXIA

He basat la meva experiència del projecte en la intervenció a partir dels recursos que ens 

oferéixen les TIC i les TAC en l'aprenentatge de la lectoescriptura. En Xavier és un 

alumne de primer de primària amb dislèxia.

Segons el manual DSM-IV a què estem fent referència al llarg dels mòduls per distingir les

diferents difi cultats d’aprenentatge, els criteris diagnòstics per determinar una difi cultat

d’aprenentatge en la lectura són els següents:

A. El nivell de la lectura, mesurat individualment per tests estandarditzats de capacitat

lectora o comprensió, està substancialment per sota de l’esperat en relació a l’edat

cronològica, a la intel·ligència mitjana i a l’educació apropiada per l’edat.

B. El problema del criteri A interfereix significativament en el rendiment acadèmic o en

les activitats diàries que requereixen habilitats lectores.

C. Si existeix un dèficit sensorial, les dificultats per llegir són superiors a les que habitualment

van associades amb el trastorn.

Partint d’aquí, hem d’avaluar tots els processos implicats en la lectura, així com el nivell

intel·lectual mitjançant tests estandarditzats (per tal de diferenciar entre un trastorn dislèctic

o un simple retard en l’aprenentatge lector) i el nivell lector per la seva edat.

Seguint la definició adoptada recentment per la International Dyslexia Association (2002),

descriuré la dislèxia com una «dificultat específica de l’aprenentatge d’origen neurobiològic,

caracteritzada per manifestar dificultats en el reconeixement precís i fluid de les paraules,

i per problemes d’ortografia i de descodificació. Aquestes dificultats provenen d’un dèfi -

cit en el component fonològic del llenguatge que és inesperat en relació a altres habilitats

cognitives i condicions instruccionals donades a l’aula. Les conseqüències o efectes secundaris

es reflecteixen en problemes de comprensió i en una pobra experiència amb el llenguatge

imprès, que impossibilita el desenvolupament del vocabulari» (Lyon, Shaywitz i Shaywitz,

2003, pàg. 2).

Actualment, en les nostres escoles, molts alumnes aprenen a llegir sense dificultats, mentre

que aproximadament un 25% presenten alguna dificultat en el procés lector. D’aquest

percentatge, un subgrup és identificat amb una dificultat específica o dislèxia. Per tractar

aquestes dificultats des de la perspectiva multisensorial que es proposa al llarg dels

mòduls, s’haurien de tenir en compte certs criteris a l’hora de seleccionar materials de

lectura. Adaptem aquí els criteris que segueix l’associació de Lectura Fàcil (http://www.

lecturafacil.net/content-management) per determinar quins llibres poden ajudar al procés

lector dels nostres alumnes.

A continuació per explicar d'una maera més objectiva què és la dislèxia i l aseva intervenció he penjat un video on una experta ho explica:

En Xavier presenta un rendiment molt baix, amb dificultats molt significatives en els nivells de processament lèxic, semàntico-semàntic i oracionals. De l’anàlisi del perfil del rendiment global de les proves que integren l’escriptura puc dir que presenta un rendiment deficitari en el factor de producció d’oracions i estructures textuals. Presenta dificultats significatives en els nivells de processament global.

A nivell de processament lèxic, presenta també un rendiment deficitari. Considerant les diferents subproves que l’integren podem dir de forma més específica que presenta dificultats significatives en el lèxic. A nivell de processament sintàctic-semàntic oracional presenta un rendiment baix.

Queda palès el rendiment tan baix en ambdues vies o rutes, la directa o léxico-semàntica i la indirecta o léxico-fonològica. Això afecta tant a la comprensió lectora com a la producció escrita.

Presenta alteracions dislèxiques en la lectura mostrant els errors anteriorment indicats. De  la valoració d’aquests indicadors es pot considerar que presenta una dislèxia adquirida profunda.

Observacions durant la lectura de paraules i texts i durant l’escriptura

-     No utilitza l’entonació adequada i problemes de respiració, que són indicadors d’un dèficit entre atenció, ansietat i metodologia d’aprenentatge

-     Realitza una lectura molt ràpida, que perjudica l’assimilació d’això que llegeix

-     Mou el cap durant la lectura, es mou en general, així com falta d’atenció i excessiva mobilitat

-     Reacciona amb ansietat davant vacil·lacions, repeticions i rectificacions junt amb problemes de respiració.

-     La seva inseguretat personal l’impedeix realitzar una lectura tranquil·la i relaxada, el que afecta tant a la fluïdesa com a la comprensió lectora

-     La seva escriptura és molt lenta, tant que en ocasions no pot seguir el ritme del grup-classe, ja que no controla adequadament els elements intervinents en el procés grafo-motriu.

Considero que tenint en compte els punts clau reflectits a la introducció de totes aquelles característiques que hauria de tenir les activitats considero que en Xavier ha estat el protagonista del seu propi procés d’aprenentatge que ell mateix s’ha adonat de les seves dificultats i mica en mica va creant estratègies per saber consolidar el seu aprenentatge. Puc dir, després de totes aquestes sessions que ha construït el seu mapa mental del procés d’aprenentatge satisfactòriament, tot i que els resultats seran més satisfactoris durant un període de temps més llarg.

Quant al disseny d’aquesta PAC 2.3. concloc que construir models mentals ajuda a que els aprenentatges siguin significatius. Tal com exposa Jonassen (pàg. 15) “La construcció de models és important perquè es tracta d’un dels processos cognitius que comporta major relació conceptual. Resoldre problemes de disseny pot ser potencialment més atractiu, però les tecnologies actuals aconsegueixen millor els processos de creació de models conceptuals construïts per la majoria de les persones solen ser ingenus, poc informats i inconsistents amb les teories establertes”.

Compleix els requisits d’aprenentatge significatiu, tal i com mostra el mòdul 2 és un aprenentatge constructiu, intencional, contextualitzat, reflectiu, actiu... compleix el triangle interactiu que proposa el paradigma constructivista de l’ensenyament –aprenentatge.

  Figura 1: Triangle interactiu

He dissenyat un power point on mostra resumidament les activitats TIC que hem portat a terme al llarg del trimestre (annex 2). Com que no tenia l’autorització dels seus pares del dret d’imatge he hagut de fer captures de pantalla de tot allò que el nen anava elaborant.

Tal com apareix al tema, m’he basat en l’esquema Anàlisi d’una necessitat/problema- disseny- desenvolupament- implementació- avaluació. Pel que fa a la meva experiència puc argumentar que s’ha produït un canvi conceptual en respecte amb els models mentals. He emprat les unitats didàctiques, resolució de problemes i els nous coneixements (tècniques educatives mitjançant les TIC, anàlisi de casos...). He elaborat l’activitat a partir de les necessitats de lectoescriptura d’en Xavier, les he dissenyat en funció de les seves dificultats i grau de motivació de l’ordinador. Ha mancat la falta de cooperativitat entre el grup d’iguals per fer-ho motivador i interessant.

De la mateixa manera ha estat motivador per a mi perquè he pogut  portar a la pràctica un cas per mi mateixa, on jo he dissenyat les activitats mitjançant un suport nou, l’ordinador. Realment, estic satisfeta del meu treball i dels resultats obtinguts. Tot i que el noi té unes severes dificultats per a la lectoescriptura, he aconseguit que desenvolupi estratègies per si mateix per millorar la seva condició. Ha estat de gran ajuda fer aquest pas mitjançant l’ordinador, que queda demostrat que és una forma de d’informació i motivació pels nens, no tant sols per l’oci.

          BIBLIOGRAFIA

• FERREIRO EMILIA, T. A. Los sistemas de escritura en el desarrollo del niño. Ed. Siglo XXI Editores.

• GONZALEZ, J. M. Software libre y educación. Jornadas sobre Educación y software libre en la CAM. GsyC (2004) . http://www.educacionenvalores.org/article.php3?id_article=30

• HEINZ, F. Software libre y educación (2006). http://www.masternewmedia.org/es/2006/10 /31/software_libre_y_educacion.htm
• MARTÍNEZ, F. Perfiles y exigencias del nuevo profesor. Dins Actas del Congreso EDUTEC 2005 (2005). http://www.ciedhumano.org/files/CongresoEDUTEC05/CONGRESOEDUTEC05IPUBL.html

• MEROU, R. Argumentos en favor del software libre en las aulas. BULMA. Bisoños Usuarios de GNU/Linux de Mallorca y Alrededores (2005). http://bulma.net/body.phtml?nIdNoticia=1831 [Consultado el 26 de junio de 2006]

• MIRANDA CASAS, A.; VIDAL-ABARCA GÁMEZ, E. i SORIANO FERRER, M. Evaluación e intervención psicoeducativa en dificultades de aprendizaje. Madrid Ed. Pirámide (2000).
• RIBAS TORRES, R. M. i FERNÁNDEZ FERNÁNDEZ, P. Dislexia, disortografía, disgrafia. Ediciones Pirámide (1997).

• SANTA OLLALA, G. i BILBAO LEÓN, M. C. Evaluación e Intervención en las Dif. de Aprendizaje de la Expresión. Dins del Campo Adrián, E.: Dificultades de Aprendizaje e Intervención Psicopedagógica. Volumen II. Madrid: Sanz y Torres (2002).
• VALLÉS ARÁNDIGA, A. Dificultades de aprendizaje y actividades de refuerzo educativo. Ed. Promolibro, València (1993).

HISTÒRIA COMPLETA

HISTÒRIA COMPLETA

Entrevistadora: Quan temps portes treballant en l’ensenyament? Entrevistat: Porto nou cursos, nou anys acadèmics (des de 2003). Sempre he treballat en l’escola pública. A part porto també força anys treballant amb les noves tecnologies, instaurant-les tant a l’escola pública com a instituts com a formador de professors. Entrevistadora: Quin nivell socio-econòmic tenen els teus alumnes? Entrevistat: Actualment, en aquesta escola mitjà-alt. Treballo en Sant Quirze del Vallès, en el Vallès Occidental. Entrevistadora: Creus els alumnes que tenen un nivell més alt socio-econòmic tenen més recursos a l’hora de saber buscar informació o fer qualsevol activitat autònoma amb les TIC? Entrevistat: Doncs no, tots fan el mateix a la classe i segueixen més o menys les mateixes vies d’accés a la informació encara que no fan un tractament adient, no són crítics amb la informació. Entrevistadora: Quin és el teu nivell de domini de les TIC? Entrevistat: Doncs qualificar-se a sí mateix és força complicat, però fa uns deu anys vaig fer un màster a la UAB de Noves Tecnologies i, des d’ençà no he parat. Sempre estic buscant nous recursos per tot i fer el meu treball cada cop millor. Entrevistadora: Quin és el teu paper a partir que s’ha introduït la PDI de manera generalitzada a quasi totes les aules? Entrevistat: Jo sóc qui explica les activitats, però el meu rol està canviant progressivament amb els anys. Ho estic notant. Tot i que penso que les classes les faig força dinàmiques no crec que jo faci gran part del treball, no vull que els meus alumnes siguin passius. No imparteixo conceptes i prou. Ara, amb les noves tecnologies no es pot seguir amb aquest sistema. Per exemple, es pot treballar conceptes a partir de les WebQuest, hi ha de tots els temes, per tots els cicles... és una passada! Els nens es fan més autònoms i sento que estan aprenent i sent crítics amb la informació del seu voltant. Entrevistadora: Què treballes amb les TIC? Entrevistat: Ho treballo tot, tenim la PDI a classe i és un recurs que va molt bé. Com a eina per explicar jo, l’utilitzo a totes les àrees i, amb els alumnes quan s’ha de reforçar un contingut com la divisió amb decimals i els hi costa... doncs li poses a informàtica els últims 10 minuts les divisions amb decimals d’aquests recursos de xtec, i amb això també es treballa. Doncs ara mateix estem fent una molt interessant pels nens de quart. Hem fet pràctiques amb les noves tecnologies i treballem l’edició fotogràfica. Hem acordat la mestra de plàstica i jo treballar en un mateix projecte, fent tasques semblants a l’anterior però com a projecte. Per una part, es treballa el llenguatge audiovisual i l’ús de la màquina de fotos i a continuació ho hem portat a l’ordinador i hem fet una mica d¡expedició fotogràfica. Hem treballat anteriorment amb un programa d’edició fotogràfica de lliure distribució i hem fet l’edició gràfica, hem treballat les emocions, edició de pel·lícules i, la veritat és que funciona força bé. Hi ha moltes experiències més, a les sessions informàtiques les fem com a complement a la resta d’àrees, llavors ho utilitzem com a recurs per reforçar continguts. I sobretot ho utilitzem amb la pissarra digital, abans s’utilitzava més en la sessió d’informàtica i ara les pots incloure inclús en la teva classe. Pots treballar amb el llibre i a la vegada, amb la pissarra digital. Actualment l’ús de la pissarra digital s’ha generalitzat una mica més. Curtmetratges, però més de cara a interdisciplinari, com a petit projecte. Entrevistadora: On vas cercar la informació del projecte que estàs fent? Entrevistat:  Tot ho he fet jo mateix, busques per Internet. Però és fàcil al tenir una programació clara i si que hi ha a Internet una espècie de consells per treballar en cada nivell i cicle. Doncs a partir d’aquests punts, es complementa amb els continguts i anar buscant i anar fent la programació de les activitats. Sí que és cert que hi ha activitats fetes, però sempre les has de modificar.   Entrevistadora: Com distribueixes el temps amb les activitats multimèdia? Entrevistat: Normalment no faig una sessió sencera, perquè hi ha molta dispersió, 30 minuts. Primer faig la part teòrica de llibre i la resta l’explico amb la pissarra digital o l’ordinador. Entrevistadora: Quin rol tindrien aquí els nens que presenten Dificultats d’Aprenentatge? Entrevistat: Doncs jo els indicaria com poden intervenir, els hi donaria més pautes, tot i que formen part d’un grup que ja es suposa que les interaccions son productives perquè es situa amb companys “comunicadors”, d’aquesta manera vetllem que hi hagi un enriquiment lingüístic. Entrevistadora: Estàs satisfet amb els resultats? Entrevistat: Doncs sí, força. Veig que mica en mica els nois es motiven molt amb l’ús de les tecnologies, inclús molts tenen moltes idees, i intento recollir-les per treballar-les a posteriori. Entrevistadora: Què milloraries si haguessis de repetir l’activitat en un altre any o fer-ne una de molt similar? Entrevistat: Doncs la implicació del professorat de l’escola. N’hi ha molts que no s’impliquen perquè no la senten la seva escola perquè són substituts, així que la part de cooperació i col·laboració entre nosaltres es veu mermada. Per la resta, milloraria la selecció dels grups, ja que han de fer rols diferents i, de vegades costa molt situar d’una determinada manera els alumnes perquè tinguin un aprenentatge enriquidor. Entrevistadora: Quins avantatges creus que pot tenir l’ús de les TIC pel que fa a l’expressió oral i escrita amb aquest recurs? Entrevistat: Jo ho interpreto des del sentit de la motivació, perquè hi ha alumnes que els hi costa molt llegir i si tenen un suport visual o tàctil que ho recolzi sempre és un element motivador. Importància té molta, però han de tenir activitats que ajudin a desenvolupar-lo perquè de vegades podem fer activitats teòriques i es queden una mica “penjades”.  Entrevistadora: Així podríem dir que l’ús de les TIC afavoreix a l’aprenentatge significatiu? Entrevistat: Sí, perquè...uff.... tot el que siguin estímuls diferents als que estan acostumats sempre fa que siguin més significatius per l’alumne. Entrevistadora: Quina interpretació tenen els alumnes vers les Noves Tecnologies? Entrevistat: El principal problema que hi ha és que hi ha molta informació, i no es filtra, no es canalitza. Els nens estan en un món que necessiten informar-se per tot i en les noves tecnologies, des de parvulari o primer ja tenen que començar a treballar les noves tecnologies des del punt de vista curricular, que ho vegin com a eina de treball perquè tenen accés a molta informació amb l’ordinador (càmera de vídeo, mp3, càmera de fotos...), estan en contacte amb un munt de tecnologia que per a ells és immediata, es cansen aviat, agafen una altra... i no interioritzen l’ús així que de vegades quan parlem valoren la màquina pel que és i no per l’ús que en fan. Entrevistadora: Com avalues als teus alumnes? Entrevistat: Normalment les noves tecnologies no es treballen com un àrea, sinó que han de ser el recurs. Els avaluo d’acord al procediment al que ells han desenvolupat el treball, per exemple, si hem fet el treball de les fotografies i les emocions, doncs veure si al treball final han sabut plasmar les emocions, si han treballat amb el primer pla en la fotografia... i després el que m’agrada molt fer és la base d’orientació, és a dir,  fer una graella on es situïn en funció d’uns paràmetres d’aprenentatges i d’objectius i veure en quin punt et situes. Si necessiten esforçar-se una miqueta més o no, sempre miro l’autoavaluació i després avaluo els objectius del principi a partir del treball final.  Entrevistadora: Moltes gràcies per la teva col·laboració! Entrevistat: De res, espero que t’hagi servit! Entrevista realitzada a Raúl Prats, mestre d’educació primària especialista en informàtica a la localitat de El Prat de Llobregat Com aquesta experiència pot contribuir a l’aprenentatge significatiu? Considero que aquesta tasca sí que contribueix a l’aprenentatge significatiu. Gràcies a la distribució dels rols i de la metodologia de l’activitat, els alumnes tenen un rol actiu vers el seu procés d’aprenentatge, prenent-ne part i implicant-se amb la tasca a desenvolupar, ja que és una activitat atractiva per a ells. Aquest aprenentatge és col·laboratiu, treballen en comunitats d’aprenentatge i en la construcció de coneixement. A l’estar disposats en grup contribueix a la formació de grups col·laboratius que promou que els estudiants aprofitin les habilitats de la resta a més d’aportar i enriquir-se de les aportacions individuals. A més a més, tots parteixen d’un esquema de coneixements previ al qual “modelen” per adquirir nous coneixements. Aquesta idea la va plasmar Vigotsky, anomenant Zona de Desenvolupament Proximal (ZDP), que mostra la distància entre les habilitats que posseeix el nen i el que pot arribar a aprendre mitjançant el suport de l’adult a d’un company més competent. Aquest concepte incorporat de la teoria vigotskiana és clarament visible en tots els grups. Aprenen d’una manera lúdica i motivadora, per tant, també podem dir que la nova metodologia de incorporar les noves tecnologies a l’aula ha replantejat un canvi en els rols d’ensenyament-aprenentatge. El mestre/professor passa a ser un mediador de conceptes, els protagonistes reals són els nens. M’agradaria aportar un citació de Ruiz y Ríos (1990) quant a l’aprenentatge significatiu emprant les Noves Tecnologies “el Aprendizaje asistido por el computador, con énfasis en lo cognoscitivo, enriquece el papel del docente, poniendo a su disposición los elementos que conjugará según su pericia para la puesta en escena en la que el aprendiz será el protagonista, alcanzando una actitud favorable hacia la superación de errores, dada la contínua exposición a estimulantes experiencias que conllevan nuevos retos y requieren el desarrollo de nuevas habilidades, destrezas y conocimientos”. Tanmateix el procés d’aquest  aprenentatge es porta a terme mitjançant el diàleg, no tant sols és mirar a una pantalla i llegir, sinó la pròpia interacció garanteix l’aprenentatge. Així mateix, aquestes activitats són precursores d’altres activitats significatives dins el món real, i això fa que puguin establir un nexe amb els conceptes a treballar. A més, els estudiants un cop han integrat allò que han après, reflexionen i poden reformular aspectes que aporten els companys, és a dir, aprenen a treballar en grup. Paral·lelament, gràcies a la metodologia d’aquesta activitat es fomenta i potencia la creativitat, plasmada tant a nivell de les arts (àrea artística i plàstica) com la instrumental lingüística (part oral i/o escrita). Explicat des de la pràctica, aquests elements eren observables. Els grups estaven distribuïts per grups heterogenis, és a dir, almenys un d’ells era competent oralment i podia ajudar a narrar el conte per gravar-lo posteriorment. D’aquesta manera, els companys del grup tenien un bon model per fer aquesta part substancial de l’activitat. La meva evolució personal vers l’adquisició de coneixements en les NTICEDU des de l’inici de l’assignatura fins ara ha estat positiva, cada vegades trobo que estableixo més nexes entre els diferents conceptes i tinc una visió més global vers les TIC. Els meus coneixements previs s’han ampliat i han configurat una modificació en els meus esquemes de coneixements. Segons Jonassen (1999), el procés d’aprenentatge és un procés actiu, intencional, conversacional, constructiu, reflexiu, complex i contextualitzat. Defineix justament el que requereix l’aprenentatge significatiu. Sent partícip en primera persona de la meva progressió penso que aquesta activitat i totes les activitats proposades per aquesta assignatura segueixen el model constructivista de l’ensenyament-aprenentatge. Pel que fa als aspectes teòrics, a partir d’aquesta miniactivitat, he après el concepte Raonament Basat en Casos (RBC). El raonament basat en casos implica recordar casos similars, reutilitzar la informació per solucionar el nou problema, revisar la solució proposada i retenir per a properes situacions. En aquest procés intervenen les TIC com canalitzadores i gestionadores del procés i s’apliquen per base de dades, configurant sistemes d’intel·ligències artificial. Aquest recurs implica 4 processos recordar casos similars, reutilitzar la informació dels casos per solucionar el nou problema, revisar la solució proposada i retenir l’experiència per a properes situacions. A partir d’aquest punt, es pot impulsar un canvi conceptual construint models a partir d’aquestes experiències personals. A partir d’aquesta introducció del concepte, he interpretat i entès una realitat diferent a la que posseïa. És a dir, una  aportació audiovisual del debat de l’assignatura centrava la seva argumentació en que només es dóna aprenentatge si realitzem nosaltres mateixos aquella activitat, no si ens l’expliquen i no en fem ús. Doncs bé, potser sóc més propera a Piaget del que em pensava, però gràcies a aquest model m’he adonat que sí que hi ha aprenentatge significatiu a partir de l’explicació de casos o vivències personals. Mitjançant l’eina de base de dades KITE i dels casos personals dels companys m’han ajudat a tenir una nova visió vers els processos d’ensenyament-aprenentatge en l’ús i aplicació de les TIC a qualsevol àmbit de la meva vida. A més a més, a partir de la lectura dels models d’experiències dels companys he pogut constatar que he experimentat aprenentatge significatiu. Això es recolza a partir de la citació de Ferguson, Bareiss, Birnbaumi i Osgood (1991), els quals exposen que les estructures que fem servir de la memòria per interpretar una història són els mateixes que fem servir per realitzar una tasca, així que s’extreu a partir d’aquest concepte que el raonament a partir d’aquests casos personals ajuda a resoldre problemes concrets i reals. Al veure la resolució de problemes dels casos dels nostres companys, aquests models d’històries van formant part del nostre arxiu de casos personals, formant part de l’aprenentatge significatiu. Aquest concepte demana que es connectin noves idees al coneixements i als conceptes que ja tenim integrats. Mitjançant eines com els mapes conceptuals o inclús les bases de dades ajuden a  organitzar aquests coneixements mitjançant la integració de la informació en un marc cada vegada més complex. A continuació faré referència  aquest punt mitjançant la meva experiència d’aprenentatge. Gràcies a les experiències dels companys, analitzant cada cas per separat primer i posteriorment establint relacions entre cadascun per semblances i diferències en funció del meu considero les TIC com un recurs molt útil a l’aula. Però, un fet que m’agradaria destacar és que hi ha algunes que plantegen situacions o recursos molt semblants però a causa dels diferents contexts, el resultat no ha estat l’idèntic (depenent el nivell socioeconòmic, els recursos amb els que compta l’escola, personal implicat...). Per això, de vegades els resultats no es poden generalitzar, sinó que depenen de moltes variables. Des de la meva experiència considero aquests casos com una important font d’aprenentatge  perquè són punts de vista d’una realitat que encara no he pogut experimentar i evocar a la memòria el fil d’alguna experiència semblant que hagi experimentat i recordar què vaig aprendre o potser aprendre des d’un punt de partida de 0 (perquè no tinc gaire experiència com a docent), ja que hi ha hagut casos que no m’havia plantejat mai. Situada en aquest punt puc afirmar que he arribat a experimentar un canvi conceptual. Pel que fa als casos exposats predeterminats del KITE destaco que no hi ha hagut cap que sentís que fos l’ideal per explicar la meva realitat a les aules. Quasi tots els casos exposats estan orientats a introduir uns conceptes nous per memoritzar i integrar en l’esquema de coneixements dels alumnes. Jo sóc mestra d’educació especial i, alhora d’intervenir a l’aula treballem aspectes de reforç que són bàsics en l’escolaritat però que falta un domini i una consistència per part dels alumnes. Així que no he pogut inspirar-me de cap, però sí que és cert, que davant la lectura de totes les exposicions de casos he après maneres d’introduir conceptes des d’una vessant lúdica, interactiva, didàctica i deixant que l’alumne sigui el protagonista dinàmic i actiu del seu aprenentatge. Seria el cas de l’activitat 2007-1 on finalitza l’escrit amb una exposició en públic d’allò que han après. Crec que és un aprenentatge significatiu perquè a part de treballar els conceptes es treballa des d’un altre format alternatiu, on l’aprenentatge es consolida mitjançant els audiovisuals que ho recolzi són elements motivadors. A més l’al·licient de ser escoltats per persones properes a tu i que inclús hi a un vincle afectiu encara potencia més les ganes d’adquirir i treballar aquell coneixement. Fent referència als casos que m’han resultats significatius, m’agradaria destacar un cas en particular exposat per una companya seguint el mateix model. El cas “Les meves fotos”, activitat destinada a 1º E.S.O. on es treballen les habilitats socials, les expressions de les emocions i sentiments a partir de l’edició de fotografies. Crec que és una molt bona activitat ja que a través de la plàstica, es treballen les diverses àrees (també és ideal ja que la plàstica és una activitat transversal on es poden treballar diferents camps a l’hora): la professora ha escollit una activitat basada en els interessos i motivacions dels alumnes i ha sabut treballar diferents àrees, tot cedint a l’alumne un rol actiu en l’aprenentatge, per tant, el paper d’agent passiu com el paradigma tradicional ja no és compleix i el mestre passa a ser un mediador-assessor entre els continguts i els alumnes. Per aquests motius crec que és una activitat enriquidora i que fomenta l’aprenentatge significatiu. Per tant, a partir de les exposicions de les experiències dels companys puc construir el meu propi aprenentatge, reorganitzant el meu esquema de coneixements vers el meu procés d’ensenyament-aprenentatge, formant-se més connexions entre els diferents conceptes, obtenint com a resultat un canvi conceptual i un aprenentatge significatiu.

PREGUNTES BREUS DEL MEU PROCÉS D'APRENENTATGE

-Estic aprenent?

Sí (i molt!), gràcies a les intervencions de tots els companys estem integrant una Comunitat d’Aprenentatge. A partir dels recursos de l’aula com el debat, el fòrum, les aportacions del consultor, la lectura dels altres casos i els blogs del companys estic realitzant un aprenentatge significatiu. Fent revisió de les aportacions del blog me’n adono d’aquest punt. A partir de les lectures del textos de Jonassen, Domènech i Tirado i altres lectures que he realitzat en altres webs els meus esquemes de coneixement estan evolucionant i realitzant nexes amb altres conceptes nous, creant un aprenentatge més profund i consistent.

-Què estic aprenent?

Gràcies a l’assignatura de Noves Tecnologies de la Informació i Comunicació estic aprenent a fer servir els recursos útils d’Internet com el blog, conèixer el C-map o l’Inspiration (com s’exposava en un cas KITE) i treballar els conceptes jeràrquicament. Per fer aquest procés, cal seleccionar la informació, tractar-la, sintetizar-se i integrar-la als casos pràctics. A més, estic aprenent a relacionar conceptes que es desprenen del nou llenguatge que estic aprenent de les Noves Tecnologies (axiologia, tecno-determinisme, Tecnologia Educativa, socio-determinisme...).

-Com ho estic aprenent?

Ho estic aconseguint gràcies als recursos que ens ofereixen totes les TIC i les TAC per poder treballar la informació i posar-la a prova. Així mateix a través de la interacció amb els companys en la plataforma, fent lectures i treballant la informació relacionar aquests conceptes mitjançant els recursos TIC. Aquest procés d’aprenentatge és més lent que no pas llegir la lectura i fer exercicis. El procés de tractament de la informació-discussió-modificar la premissa és útil per consolidar els aprenentatges i poder arribar a l'aprenentatge significatiu.

-Quin paper juguen els diversos elements implicats, especialment la tecnologia i el seu tractament? Hi ha al darrera un disseny tecnològic?

Tal com expressa Jonassen la tecnologia sola no pot canviar l’educació. L’educació pot centrar-se en un aprenentatge significatiu, aquell tipus d’aprenentatge que hem de tenir els estudiants per reflexionar vers els conceptes per poder així consolidar-los i establir altres relacions amb els altres conceptes. Aspectes com el modelatge, la resolució de problemes i l’argumentació són activitats constructivistes que poden arribar a aquest pas d’aprofundiment i poden rebre el suport de la tecnologia.

El disseny tecnològic és una estratègia metodològica mitjançant la qual permet identificar i donar-li solució a un problema a través de procediments inductius i de raonament lògic. A través del qual podem exposar un cas i arribar a la seva resolució.

CAS: TREBALLEM PETITS TEXTOS ORALS I ESCRITS AMB “ANIMAGIC”
Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén:
Aquesta activitat està destinada a alumnes del segon cicle de primària (3r i 4t).  És un recurs molt ampli per treballar la part de textos orals i petits fragments escrits; així com la plàstica. L’activitat  pot consistir en la creació d’una narració animada. A partir d’aquest recurs, l’usuari pot crear espais, personatges i objectes, introduir bafarades, gravar els moviments i la veu per crear una narració “amb vida pròpia”. L’evolució del conte i el grau de complexitat la marca el propi usuari, escollint elaborar la narració a partir d’unes bafarades (formant de còmic) o instaurant l’àudio (format conte). Paral·lelament a treballar competències curriculars es treballa la creativitat. Per portar a terme aquesta activitat es configuren petits grups col·laboratius (3 alumnes).
Índex		Contingut
Context general
Experiència en ensenyament	2 anys
Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC	Cada cop faig servir en més àmbits les noves tecnologies, i a part realitzo força cursos vers TIC i programari lliure per fer un bon ús de les Noves Tecnologies aplicades a l’educació per aconseguir aprenentatge significatiu.
Tipus d’escola	Educació Pública d’educació Infantil i Primària, de dues línies.
Localització del centre	El Prat de Llobregat (Baix Llobregat)
Connexió	Internet. Alta velocitat.  ASL i wifi. Per cable i wifi, gràcies al projecte EURA. Vol dir que fa uns 10 anys pel projecte REDES van fer una modificació a la xarxa de les escoles de la zona per accedir a Internet des de totes les aules, perquè només hi havia Internet des de l’aula d’informàtica i els despatxos.  I fa uns 6 anys o així, va començar el projecte EURA, que era el mateix però en tota Catalunya i radicava en connectar i posar wifi en totes les escoles de Catalunya. En principi, fa un parell d’anys totes les escoles havien acabat i estava tot força bé. Ara ja tenen wifi a totes les aules, tot i que sempre queda alguna aula que no acaba de funcionar... però normalment, la immensa majoria funciona bé.
Localització dels recursos tecnològics	Les aules estan dotades amb un ordinador i pissarra digital, així que els alumnes podran exposar les seves creacions a l’aula. El centre està equipat amb aula d’ordinadors i ambdós cursos tenen classe d’informàtica una hora a la setmana.
Situació sòcio - econòmica dels alumnes	Classe mitjana-alta.
Context de la història
Nivell dels alumnes		4rt de Primària
Àrea / unitat	Llengua (català i castellà) i Ed. Artística i plàstica
Objectiu de la història
Activitats planificades a la sessió o unitat		Planificar i elaborar finals diferents de les rondalles       Transformació de gèneres literaris.Creació de còmics a partir de l’estructura del conte. Creació de narracions       Recercar recursos multimèdia de la web per treballar l’expressió escrita i oral       Treballar l’animació a partir d’imatges conegudes       Publicar l’activitat al blog de l’escola.       Treballar l’expressió oral a partir d’imatges i material audiovisual.
Nivell d’aprenentatge esperat	S’espera que alumnes:       Siguin creatius en l’elaboració d’una narració o text oral a partir d’imatges predeterminades       Que sàpiguen crear una animació a partir d’un text en qualsevol format (text/àudio)       Puguin realitzar una bona dinàmica entre els grups i que es formin grups col·laboratius d’aprenentatge
Tipus d’activitat	Aplicació de les TIC a l’expressió oral i escrita de forma lúdica       Treballar amb grups col·laboratius
Activitats de la història
Tecnologies utilitzades		Ordinadors connectats a Internet.       Àudiocontes o material d’un altre suport que el multimèdia (contes de text, còmics)       Pissarra digital
Motius per fer servir la tecnologia	Motivar l’alumnat.       Aprendre a utilitzar els recursos multimèdia i tenir-los al seu abast.       Per produir textos (orals i/o escrits) creatius amb suport visual       Relacionar imatges amb la producció d’un text.       Utilització correcta del vocabulari segons el context creat       Produir textos a partir d’imatges
Naturalesa de les activitats (tasques cognitives a realitzar)	Familiaritat amb les noves tecnologies aplicades a l’aprenentatge       Exposició oral del treball en grup a l’aula.       Consensuar les activitats en grup       Publicació de totes les activitats i fotografies al blog de l’escola.
Dificultats trobades	Seria de molta ajuda la presencia d’un altre mestre (de plàstica) durant la sessió per tal que hagin dominat els recursos en una altra sessió anterior i començar a fer l’activitat sense grans demores ni dubtes metodològics. De vegades hi havia força dispersió i conflictes en els petit grup per consensuar les opinions.
Ajuda / col·laboració emprada	Per  part de la mestra de plàstica.
Rol del professor	Actuem com a guies - orientadors, només ajudem quan els alumnes realment ho necessiten.
Rol de l’estudiant	Explorador, és el protagonista durant tota l’activitat, el que cerca, descobreix, prova, avança autònomament en el seu procés d’aprenentatge.
Resultats
Observacions		Els alumnes estan molt motivats.       Treballar la creativitat amb molt poques pautes del mestre.       Millores en les exposicions orals.       Tolerància en les exposicions d’idees.
Avaluació de l’aprenentatge	Avaluació contínua a partir de l’elaboració d’una rúbrica on s’exposi:       L’observació directa, recollit tot en graelles d’observació.       Autoavaluació del seu procés d’aprenentatge       La valoració de la implicació.       La participació i motivació de l’alumnat.       La capacitat de treballar en grup, distribució de rols, acolliment i processament de les crítiques i suggerències dels companys.
Lliçó apresa pel professor	Els alumnes avancen en l’ús de les TIC i en el seu procés d’aprenentatge.       La capacitat de poder treballar per grups motiva els nens i els aporta diferents interpretacions i punts de vista.       Manera d’estimular la creativitat.       Confiança en ells mateixos exposar oralment en públic la història a partir del treball treballat en grup.       L’exposició del projecte al blog ha donat la possibilitat de conèixer tot el projecte als pares, meres, mestres... i que puguin reproduir-lo en un altre context.