A mida que anava treballant el mapa conceptual, les meves intervencions al debat i les meves reflexions al blog he pogut aplicar amb mi mateixa alguns dels conceptes treballats a la teoria, així com adonar-me del paper que té la psicologia en les aules. Per exemple, la teoria de la comunicació, la capacitat de poder-me relacionar amb altres companys i intercanviar informació, l’aprenentatge cooperatiu, el fet de treballar junts per tal d’aconseguir un mateix objectiu i que , a més, he après molt més que si hagués treballat la informació jo sola, tot això gràcies a les interaccions amb els companys. Un altre concepte és la Gestalt, on a partir de l’organització de colors al mapa conceptual (percepció) he pogut configurar aprenentatge i a partir d’aquests, treballar també altres processos cognitius, com la memòria o la resolució de problemes; el constructivisme, perquè he pogut construir el coneixement a partir dels esquemes mentals previs que tenia i, per últim, la teoria conductista, ja que a partir dels constants repassos del material he pogut reafirmar el contingut. La forma de treballar d’aquesta PAC m’ha agradat, és cert que ha suposat un gran treball i esforç durant moltes hores per la meva part perquè he hagut de consultar moltes fonts d’informació, revisar els articles i la teoria però, com a contrapunt, els resultats garantitzen l’aprofundiment dels conceptes, treballar la selecció i l’anàlisi d’informació per tenir un aprenentatge significatiu, és a dir, he sigut capaç de relacionar conceptes per aprendre i donar-los sentit a partir de l’estructura conceptual que ja posseïa. He pogut comprovar que abans de llegir les lectures tenia una imatge molt esbiaixada dels conceptes a treballar i les seves relacions, per tant, el meu esquema de coneixements ha anat evolucionant i ampliant-se mica en mica fins configurar el present mapa conceptual. Com a mostra d’exemple, destaco algunes premisses de l’avaluació inicial on es veu clarament que he manifestat una opinió vers la Tecnologia Educativa poc encertada, ja que després del treball me’n adono que la TE no és tenir un bon domini de les TIC, sinó que és un concepte estudiat per la ciència on es pot plasmar les conseqüències de la incorporació de la tecnologia a l’educació. Llavors, s’abstrau que mitjançant aquesta disciplina i gràcies a les TIC s’interpreten els processos d’ensenyament-aprenenatge canviants en el sistema educatiu. Això es relaciona amb una connexió que he establert en l’apartat anterior: si la tecnologia i la ciència evolucionen, el sistema educatiu evoluciona. Així mateix, seguint analitzant la meva avaluació inicial me’n adono que des d’un inici ja tenia una postura bàsicament tenodeterminista, i de fet segueixo reafirmant-me. Per exemple, l’última afirmació “El canvi tecnològic determina el canvi social” estic absolutament d’acord. En la Societat Tradicional estaven ben definides les funcions de l’individu, i la ciència ha contribuït a “enderrocar” aquest model, així doncs hi promogué canvis en l’home, la societat i l’ambient. Així doncs,, actualment estem vivint en la època de la Societat de la Informació, on cada cop hi ha més avenços científics i, a més, es sustenten en l’ús de les TIC en molts àmbits i un d’ells és l’educació. Per tant, els currículums educatius han elaborat noves estratègies d’ensenyament-aprenentatge i, per tant, això requereix que “els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren una correcta transmissió del coneixements”, tal com em vaig manifestar a l’inici amb un 9. Com a conseqüència cal fer un bon ús de les TIC per transmetre aquests continguts. Des d’un inici havia situat el concepte TECNOLOGIA com a element principal, on la resta de conceptes brotaven del mateix. La tecnologia pot ajudar perquè pot motivar i centrar l’atenció dels alumnes, permetent que els professionals dissenyem tasques per gaudir d’una educació de qualitat i l’accés a la informació. Per tant, el rol del professor canvia inevitablement com científic, ja que participa i investiga i realitza una activitat sistemàtica per adquirir nous conceptes, com per exemple planifica i avalua per competències, no per continguts, no transmet la informació perquè quedi codificada de forma passiva, sinó que és planificador de tasques. A més a més, és tecnòleg, perquè gràcies a l'aprenentatge que ha assimilat a pren nous recursos multimèdia i els dóna a terme, generant nous materials que es poden penjar a la web i compartir amb altres escoles i professionals de l'àmbit educatiu i d'altres. És a dir, elabora uns dissenys, activitats i els posa a prova amb els alumnes mitjançant la tècnica. Paral•lelament són tècnics, apliquen la tècnica, com per exemple, treballar per projectes. D'aquesta manera, gràcies a la tècnica fa que puguem compartir recursos i estar implicats en el treball col•laboratiu mitjançant xarxes socials. Tot això és possible perquè comprenem un nou model teòric educatiu, el constructivisme (disciplina que declara que el coneixement és un procés mental que el porta a terme de manera individual l’individu quan té la informació i interactua amb el seu entorn. Només és possible a partir de l’aprenentatge col•laboratiu. Arran de la meva implicació en la resolució de la PAC i de les aportacions dels companys he pogut elaborar dos conclusions “clau” que emmagatzema el meu procés d’aprenentatge; la primera d’elles és la necessitat de l’acompanyament d’una política educativa per poder constatar com a vàlid i ideal les associacions del mapa conceptual. En la meva curta trajectòria com a docent, me’n adono que la gran majoria de propostes que s’han exposat des de “d’alt” no evolucionen, quedant com a “propostes” tan sols. La realitat és que els polítics que fan lleis vers l’educació no han exercit de mestres ni saben de primera mà la realitat de les aules ni de les situacions familiars ni personals dels alumnes. Cal considerar que són imprescindibles unes bones actuacions que donin suport a les polítiques educatives que puguin satisfer les exigències d’una societat plural i canviant com la dels nostres dies. El sistema educatiu actual està canviant, però encara li falta evolucionar molt i poder donar una resposta de qualitat a les necessitats educatives de la societat del s. XXI. Penso que aquests punts s’han de continuar treballant per tots els agents educatius i per la societat per garantir benestar individual i social. Com a segon punt a reflexionar, que la tecnologia forma part de les nostres vides, encara que la societat pensi que mica en mica ens estem despersonalitzant i que l’ésser humà està perdent en valors. De la mateixa manera, defensant el punt de vista tecnodeterminista, l’ésser humà està guanyant autonomia gràcies a aquesta tecnologia. I perquè aquesta avanci cal que hi hagi una interdependència amb la ciència i que aquesta sinèrgia és la que repercuteix en la societat i l’educació inevitablement. Els currículums han de procurar canviar el paradigma d’Ensenyament-Aprenentatge emprant les TIC. Han de fomentar i potenciar unes habilitats cognitives tant en el mestre com en els alumnes per usar-les d’una manera eficaç. Per a que es porti a terme cal implementar un canvi en el rol d’aquests per poder contribuir a una millora en la qualitat de l’aprenentatge. Així mateix, cal que els docents estiguin instruïts en alfabetització digital (tal com exposo al blog). És una bona eina per afavorir el treball col•laboratiu, la comunicació, atenció a la diversitat... Paral•lelament, vaig encapçalar al meu blog el 17 de març de 2012 “DIFICULTAT EN L’APLICACIÓ DE LES TIC” la pregunta “A l’escola usem les TIC per aprendre o aprenem a usar les TIC?” on es parla d’aquesta problemàtica i a més, no sols es basa en el desconeixement de les TIC dels mestres/professors, sinó ateny la capacitat de síntesi, el tractament de la informació i el grau de criticisme que afrontem la informació. M’agradaria finalitzar el document amb una idea global que ja he exposat a la introducció. Els quatre elements analitzats estan estretament interrelacionats (CIÈNCIA-TECNOLOGIA-EDUCACIÓ-SOCIETAT) i gràcies a això es produeix feedback constant d’uns als altres (per això podem parlar que provoca evolució en tots els nivells). Durant tot aquest temps que s’han introduït les TIC a les nostres vides ha sigut vital la seva relació amb la resta d’elements ja que ha permès que siguin motors de canvi i progrés per als altres.
1.3 Mapa Conceptual NTICEDU
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada